Història

L’any 1837 Berga passava a ser la capital carlina de Catalunya esdevenint així un dels epicentres polítics i bèl·lics del que avui en dia coneixem com la guerra dels 7 anys o la Primera Guerra Carlina. En aquell moment Berga era un poblet amb unes vies de comunicació precàries, que encara conservava les muralles i que no tenia més de 5.000 habitants. Malgrat ser un “poblet” l’agitació de la guerra es deixà veure ben aviat, ja que va esdevenir una capital. Gran part de les administracions carlines i alts estaments militars es traslladaren a la vila i ocuparen edificis insignes com cal Gironella, que es convertí en la seu de la Junta Carlina.carli_liberal

La guerra, però, feia anys que durava, ja que havia començat l’any 1833, quan Carles Maria Isidre es negà a jurar fidelitat a la seva neboda Isabel. Amb aquest fet, la vida política del moment quedà dividida entre carlins i liberals, una dicotomia que portà la majoria de gent a mullar-se per un partidari o un altre. Ningú no era indiferent a la guerra i cada bàndol defensava una manera diferent d’entendre la vida i de com s’havia d’encarar el futur.

Els liberals, partidaris d’Isabel, pretenien modernitzar l’estat amb principis del liberalisme. Volien acabar amb els drets tradicionals, promoure la llibertat econòmica i l’economia de mercat amb reformes polítiques com les desamortitzacions.

Els carlins, partidaris de Carles, volien mantenir els drets/privilegis tradicionals i comunals (furs) que veien perillar amb les polítiques dels partidaris d’Isabel. Eren tradicionalistes i contraris a l’entrada dels principis liberals amb què es pretenia modernitzar l’estat.

Ara, en ple s XXI, Berga fa memòria d’aquests fets i es torna a fer una crida perquè la gent es mulli. Si haguéssiu viscut en aquella època a qui hauríeu donat suport? A Isabel? A Carles? I qui hauria guanyat?

Ara és hora de fer reviure la història de Berga com a capital d’un conflicte que marcà la nostra vida i la nostra manera de ser. És moment de mullar-se i triar de quin bàndol es vol estar, per tal de corroborar el curs de la història o bé canviar-lo.

Sigueu carlins o liberals, ara toca alçar-se altra vegada. Allisteu-vos!

 

Organitza:


 

Col·labora:

Avís legals, crèdits